Després de sis dies d'altes emocions a la petita ciutat noruega de Bergen, amb la disputa de les probes de contra rellotge per equips, contra rellotge individual i la proba en ruta, disputada ahir, sub-23. Aquest cap de setmana arriben les dues proves reines, avui la femenina professional i, demà la masculina de màxima categoria.
Un cop vist el traçat en vàries ocasions que disputaran els corredors el diumenge ja em trobo capacitat per fer les meves apostes i dir qui guanyarà el mundial.
EL RECORREGUT
No és gaire dur, jo pensava que era molt més, però els que li trobeu qualsevol similitud amb les clàssiques de les Ardenes us equivoqueu, la pujada té un percentatge mig del 6% i només dura 1,4 km. Potser la pujada que es realitzarà cada volta i el quilometratge de 270 km restaran opcions als principals springters (que per cert la majoria que no tenen fusta de classicóman no han assistit). Però ni molt menys això dona opcions a escaladors explosius que no tenen suficient terreny per a fer mal. Dit això comencem amb els favorits.
ELS FAVORITS
Seria increible si ho fes però del espectacular Peter Sagan res em sorprèn i és que el traçat del circuit de Bergen s'adapta perfectament a les seves característiques i bé de trepitjar fort guanyant el Gp del Quebec fa dues setmanes, de totes maneres el fet de què estigués a la llista per córrer la contra rellotge per equips i a última hora no ho fes al·legant una malaltia provoca dubtes.
Bèlgica té un autèntic equip de clasicómans i està clar que ho poden fer molt bé, de totes maneres el líder Van Avermaet que veurem si restarà tan enforma com quan ho va estar a les clàssiques de primavera.
Itàlia jugarà amb tres springters que arriben de guanyar moltes carreres com són Trentin (quatre victòries a la Vuelta), Viviani (victòries a Anglaterra) i Collibrelli (que acaba de guanyar proves de la copa d'Itàlia).
França compta amb bons corredors com Alaphilipe, Barguil i Calmejane, però crec que necessitarien un terreny més dur per adaptar-se a les seves condicions.
Colòmbia compta amb Gaviria (però potser el terreny serà massa dur per a ell), també té a Quintana i a Urán.
Països Baixos té una gran opció a la victòria amb Dumolin, que tot i que el traçat no s'adapta a ell, les recents victòries al Eneco Tour i al campionat de contra rellotge demostren el seu increïble estat de forma. Un dels grans favorits.
Noruega corre a casa i compta amb dos grans corredors com Kristoff i Edvald Boasson Hagen, el segon d'ells arriba amb un grandíssim estat de forma i crec que té moltes opcions.
Altres corredors que també poden optar a la victòria són: Michael Mathews, Kwiatkowski i Roglic.
I RECORDEU GAUDIU DELS MUNDIALS AQUEST CAP DE SETMANA!!!
dissabte, 23 de setembre del 2017
diumenge, 25 de juny del 2017
CAMPIONAT D'ESPANYA 2017: Un altre cop Movistar
Ja fa vuit edicions, ni més ni menys, que l'equip Movistar es reperteix el campionat d'Espanya entre els seus aprofitant la seva superioritat i demostrant, més que mai, que el ciclisme és un esport en equip. Cal dir que tot i que ho tenen molt més fàcil que qualsevol altre equip que hi participi fan estratègies molt bones per aprofitar aquesta superioritat i materialitzar-la en els resultats.
Aquest any el guanyador ha estat Jesús Herrada, per davant d'Alejandro Valverde, Ion Izaguirre, Dani Moreno i Carlos Barbero. Si no fos perquè Ion Izaguirre actualment està a les files del Bahrain Merida (recordem que l'any passat ho feia al Movistar) l'estructura telefònica hauria aconseguit els cinc primers llocs.
I és que l'estratègia dels favorits ha estat posar corredors en l'escapada, per si de cas, i està tota l'etapa tirant del gran grup encara que tinguessin corredors al final, molt ambiciós. També, cal dir, que han sabut llegir la carrera molt correctament apretant en els trams de vent per fer talls i fent els atacs amb els moment justos, com l'autèntic cop de destral que li va donar la victòria a Jesús Herrada.
El que està clar és que el campionat d'Espanya només té el color verd i que, tot fa pensar, que al campionat d'Espanya tindrem Movistar per molts anys més.
Arnau Soler i Sales
Aquest any el guanyador ha estat Jesús Herrada, per davant d'Alejandro Valverde, Ion Izaguirre, Dani Moreno i Carlos Barbero. Si no fos perquè Ion Izaguirre actualment està a les files del Bahrain Merida (recordem que l'any passat ho feia al Movistar) l'estructura telefònica hauria aconseguit els cinc primers llocs.
I és que l'estratègia dels favorits ha estat posar corredors en l'escapada, per si de cas, i està tota l'etapa tirant del gran grup encara que tinguessin corredors al final, molt ambiciós. També, cal dir, que han sabut llegir la carrera molt correctament apretant en els trams de vent per fer talls i fent els atacs amb els moment justos, com l'autèntic cop de destral que li va donar la victòria a Jesús Herrada.
El que està clar és que el campionat d'Espanya només té el color verd i que, tot fa pensar, que al campionat d'Espanya tindrem Movistar per molts anys més.
Arnau Soler i Sales
dilluns, 12 de juny del 2017
DAUPHINE LIBERE 2017: Gran, gran, Fugslang!
Tothom pensava que aquesta Dauphine seria per Porte, a falta d'una etapa pel final. Les coses durant l'etapa van posar-se molt malament per Porte, quan va veure com Chris Froome i la resta dels favorits l'atacaven i el deixaven enrere. I quan abans d'això, Valverde i Aru formaven un duet que arribava a tenir quasi dos minuts respecte al líder, fet que posaria a Valverde en el mallot groc. I veiés en el Col de Colombière tirant a Richie Porte sense que ningú l'ajudes.
A l'arribada del Plateau de Solaison, l'últim port, Froome i el seu grup tenien una distància d'un minut respecte a Porte, una mica més i tot. I en la pujada final Porte va fer una espectacular cronoescalada atrapant a Froome i deixant-lo enrere. Demostrant que ara mateix és el millor escalador del món i està començant a adquirir una bona regularitat i una capacitat de recuperació molt important en les grans voltes.
Però, a part d'això que pertanyeria més aviat a l'apartat d'Apunts sobre el Tour de França, el gran protagonista d'aquesta Dauphine Libéré sens dubte ha estat Jakob Fugslang, aquest danès de l'Astana de 32 anys que venia a la ronda francesa amb la finalitat d'ajudar al seu cap de files Fabio Aru i al final ell ha estat molt superior al seu líder i a la resta d'aspirants, fins al punt que en l'entrevista posterior a la victòria quan li preguntaven respecte a qui seria el líder d'Astana en el Tour ell, sorprenent-me, afirmava que creu que el compartirien ell i Aru.
Fugslang ha estat el més gran escalador, de fet si no hagués hagut la contrarrelotge de dimecres passat, hauria guanyat amb una solvència de més d'un minut, admirable per un corredor que no havia guanyat des de fa temps res.
Crec que, Fugslang, s'haurà de tenir molt en compte de cara al Tour, de totes maneres momentàniament ja és molt meritori que hagi aconseguit guanyar una Dauphine davant d'autèntics aspirants al Tour.
Gran Fugslang.
Arnau Soler i Sales
diumenge, 11 de juny del 2017
Apunts sobre el Tour de França
Podríem dir que el Tour de França sempre comença unes tres setmanes abans, amb la disputa de Dauphine Libre, aquesta ronda francesa composta de vuit etapes en les quals es veu qui arriba bé a la ronda francesa qui haurà d’apretar fort amb unes setmanes més d’entrenament i qui pot afluixar una mica.
I la Dauphine d’aquest any m’està donant algunes conclusions sobre com arriben els favorits a la gran ronda de l’any.
- El domini de Richie Porte
El excompany d’equip de Chris Froome i un dels seus amics sembla que és qui arriba amb més bona forma de cara al Tour. Se li veu amb molta potència en les muntanyes i, el més important, el fet d’estar a BMC, un equip super especialista en cronos, l’ha fet millorar molt en aquesta disciplina fins al punt de guanyar dimecres passat al tot poderós Tony Martin. Això, és un punt a favor d’ell, ja que no necessitarà agafar grans diferències en la muntanya per a guanyar el Tour.
De totes maneres, veurem si Porte aconsegueix gestionar bé el punt de forma i els nervis i la pressió que tindrà i haurà de regular.
2. Un Froome que comença a tenir problemes greus
Ni tan sols en l'especialitat en què sempre ha tret més rèdit als seus companys, la contrarrellotge, Chris Froome va aconseguir ser superior en la crono de Dauphine, fent una pitjor crono que Porte, Valverde i Contador. Si que és veritat que des de Romandie ha fet una notable progressió i ho va demostrat en l'ascensió al Mont du Chat on va poder aguantar a Porte, però de totes maneres no va aconseguir recuperar bé per l'etapa en final a l'Alpe d'Huez i li fa falta una explosivitat que pot perjudicar-lo perdent un grapat de segons, no gaire nombrós d'uns quinze segons, en els finals en etapes de muntanya, en el qual no podrà seguir al rival per l'explosivitat.
3. Compte amb Aru!
La lesió que va tenir quan s'estava entrenant pel Giro d'Itàlia i que el va obligar a no participar-hi, potser li serà favorable i tot. Tenint en compte que està trepijant molt fort pel Tour i que està sorprenent a tothom. La carència en contrarrellotge, però pot ser letal a l'hora de voler guanyar una gran volta davant d'escaladors igual de bons que ell, però millors en la lluita contra el crono. També dir que amb Jakob Fugslang, poden realitzar un tàndem molt interessant.
4. Sobre Contador, Bardet i Valverde
Contador està demostrant seguir amb la mateixa ambició de sempre, tot i que està clar que té molt poques opcions de guanyar, ja que les cames no li responen.
Compte amb Bardet, tot i que té carències importants en la contrarrellotge pot fer-ho molt bé i optar a un top 5 o un top 3.
Valverde crec que hauria d'assumir el lloc de gregari en l'equip Movistar. Tot i que també seria interessant posar-lo en bones posicions a la classificació general per posar pressió a l'equip Sky o BMC.
Arnau Soler i Sales
dimecres, 31 de maig del 2017
Realment mereixia Tom Dumolin guanyar el Giro?
Verge santa!!!
No se m'acut una altra expressió per a valorar aquest emocionant i dur Giro d'Itàlia que celebrava la seva edició número 100. Uns últims sis dies sense descans ni temps per a recuperar-se, cada dia duresa.
Si voleu que us sigui sincers no pensava que Dumolin pogués guanyar el Giro, tot i que està clar que les dues contrarellotges que hi havia beneficiaven clarament a l'holandès, tothom sabia que hi hauria una alta dosis de muntanya i que l'última setmana en el Giro és sempre molt dramàtica i imprevisible.
De totes maneres Dumolin m'ha sorprès, perquè ha aconseguit fer grans contrarellotges, però també ha sabut fer grans etapes de muntanya com la temible pujada al Blockhaus, on Quintana rebentà la carrera de molt lluny i ell, fent una autèntica admirable contrarellotge va aconseguir perdre tan sols vint-i-sis segons amb líder, poquet tenint en compte que la majoria de favorits, excepte Pinot, van perdre més d'un minut. Tot i que va passar per dificultats com en l'etapa del Stelvio, on va haver de parar a cagar va tenir la sang molt freda de seguir anant al màxim i aconseguir minimitzar les pèrdues finals a poc més de dos minuts, quan podrien haver estat d'autèntica minutada; també va demostrar en etapes com la de Oropa que és un millor dels escaladors del moment, guanyant l'etapa i traient vint-i-sis segons a Nairo Quintana.
Penso que l'etapa clau del Giro fou la dinovena, amb el temible Piancavallo. Dumolin des d'un bon principi no tenia cames i en comptes d'intentar amagar aquesta debilitat i apaivagar-la, no se li acudí res més que anar-se'n en una pujada al final del gran grup a fer petar la xerrada amb Van Garderen, ni tan sols va pensar a alertar als seus companys d'equip que estaven imposant un fort ritme al davant de la carrera. Aquesta debilitat fou observada i Movistar va agafar les rendes del gran grup i va començar a tirar tallant-lo. Tot i que Dumolin va reintegrar-se en el grup en la pujada final Nairo no va atacar en cap moment i es limità a seguir la roda d'altres favorits donant-los tot el pes de l'etapa a ells, aquesta etapa hauria pogut ser de minutada per Dumolin, era la clau per a resoldre el Giro.
diumenge, 12 de març del 2017
Com s'ha guanyat la Paris-Niça 2017?
La ronda francesa d'aquest any va estar marcada per les dues primeres etapes i per les dues últimes, també per la cronoescalada del passat dimecres.
La prova es presentava amb tres grans corredors: Bardet, Porte i Contador. Estava previst que liderés el Movistar Valverde, però un procés febril d'última hora el va fer no prendre part en la sortida.
La primera etapa fou com una clàssica del nord, anant per carreteres estretes i plenes de constants petits cims, amb el vent de cara bufant molt fort, va marcar diferències per a la general. En els últims 30 km, és important dir que en aquests resums em centraré amb els últims quilòmetres que seran els que he vist per televisió, s'havia format un tall en el qual es trobaven 27 corredors per davant del pelotó. En el grup capdavanter es trobaven Sergio Henao, que va estar protegit per Luke Rowe, Dan Martin i Gorka Izaguirre, com a corredors importants en la general, en el grup del darrere, però, quedaven els altres galls de la general Contador, Bardet, Porte i companyia. La protecció de Luke Rowe i el fort ritme que van posar davant equips com Lotto (treballant per Greipel) va aconseguir mantenir la escapada i arribar amb bastant temps per davant de Bardet i Porte. Contador va patir molt al final al perdre una mica de segons amb l'spring final, el més d'un minut perdut feia entreveure l'error del Trek alhora de no protegir Contador i al pensar més amb les opcions de Degenkolb que estava en el primer grup, va ser un error.
La segona etapa fou una altra clàssica no ho vaig veure per televisió però els primers quilòmetres és va rodar molt ràpid i això va fer que Porte, no va ser cap error d'estratègia, només que no tenia energia i va acabar perdent 16 minuts en un ventall, completament descartat per a les opcions en la general. La desqualificació de Bardet també fou clau i va deixar les coses molt bé per a Henao i Dan Martin que tenien minuts de ventatge.
Al final de l'etapa, per sort, no van haver-hi més modificacions en la general.
Les etapes de dimarts i de dijous no van tenir trascendència per a la general i en teoria van contribuir a la recuperació física dels corredors per a afrontar les etapes claus de cara a la lluita.
La etapa de dimecres fou una caixa de sorpreses, Contador va realitzar una excelent contrarrellotge, Henao potser o podria haver fet millor però s'ha de tenir en compte que els quilòmetres plans van repercutir-li amb un crono bastant més discret.
La campanada de la jornada, però, la va donar Alaphilipe el jove francés que va realitzar una espectacular crono que el va col·locar com a líder, va saber trobar el punt intermig entre la part plana i la de muntanya i entre l'energia física i psicològica. De moment Alaphilipe entrava en la lluita per a la general.
Arribava divendres, però excepte l'ascensió final Fayence a l'únic que afavoria era al mateix Alaphilipe que fins i tot podia picar temps. Alaphilipe va mantenir-se en el grup en el Col de la Bourigaille, on David López, Sebastián Henao y Mikel Nieve van imposar un fort ritme per a Sergio Henao, que finalment va atacar en el final a Fayence picant temps sobre Contador i sobre Alaphilipe.
Amb Alaphilipe líder i un Henao molt perillós amb intenció de fer patir el següent dia a Alaphilipe acabava la cinquena etapa de la Paris-Niça. D'aquí a molt poc us portaré "Com s'ha guanyat la Paris-Niça en les dues últimes etapes.
La prova es presentava amb tres grans corredors: Bardet, Porte i Contador. Estava previst que liderés el Movistar Valverde, però un procés febril d'última hora el va fer no prendre part en la sortida.
La primera etapa fou com una clàssica del nord, anant per carreteres estretes i plenes de constants petits cims, amb el vent de cara bufant molt fort, va marcar diferències per a la general. En els últims 30 km, és important dir que en aquests resums em centraré amb els últims quilòmetres que seran els que he vist per televisió, s'havia format un tall en el qual es trobaven 27 corredors per davant del pelotó. En el grup capdavanter es trobaven Sergio Henao, que va estar protegit per Luke Rowe, Dan Martin i Gorka Izaguirre, com a corredors importants en la general, en el grup del darrere, però, quedaven els altres galls de la general Contador, Bardet, Porte i companyia. La protecció de Luke Rowe i el fort ritme que van posar davant equips com Lotto (treballant per Greipel) va aconseguir mantenir la escapada i arribar amb bastant temps per davant de Bardet i Porte. Contador va patir molt al final al perdre una mica de segons amb l'spring final, el més d'un minut perdut feia entreveure l'error del Trek alhora de no protegir Contador i al pensar més amb les opcions de Degenkolb que estava en el primer grup, va ser un error.
La segona etapa fou una altra clàssica no ho vaig veure per televisió però els primers quilòmetres és va rodar molt ràpid i això va fer que Porte, no va ser cap error d'estratègia, només que no tenia energia i va acabar perdent 16 minuts en un ventall, completament descartat per a les opcions en la general. La desqualificació de Bardet també fou clau i va deixar les coses molt bé per a Henao i Dan Martin que tenien minuts de ventatge.
Al final de l'etapa, per sort, no van haver-hi més modificacions en la general.
Les etapes de dimarts i de dijous no van tenir trascendència per a la general i en teoria van contribuir a la recuperació física dels corredors per a afrontar les etapes claus de cara a la lluita.
La etapa de dimecres fou una caixa de sorpreses, Contador va realitzar una excelent contrarrellotge, Henao potser o podria haver fet millor però s'ha de tenir en compte que els quilòmetres plans van repercutir-li amb un crono bastant més discret.
La campanada de la jornada, però, la va donar Alaphilipe el jove francés que va realitzar una espectacular crono que el va col·locar com a líder, va saber trobar el punt intermig entre la part plana i la de muntanya i entre l'energia física i psicològica. De moment Alaphilipe entrava en la lluita per a la general.
Arribava divendres, però excepte l'ascensió final Fayence a l'únic que afavoria era al mateix Alaphilipe que fins i tot podia picar temps. Alaphilipe va mantenir-se en el grup en el Col de la Bourigaille, on David López, Sebastián Henao y Mikel Nieve van imposar un fort ritme per a Sergio Henao, que finalment va atacar en el final a Fayence picant temps sobre Contador i sobre Alaphilipe.
Amb Alaphilipe líder i un Henao molt perillós amb intenció de fer patir el següent dia a Alaphilipe acabava la cinquena etapa de la Paris-Niça. D'aquí a molt poc us portaré "Com s'ha guanyat la Paris-Niça en les dues últimes etapes.
CANVI EN EL PLANTEJAMENT DEL BLOG
Durant aquest dies he tingut molta feina, i sí, és cert que no he pogut escriure al blog, fa dues setmanes que no ho faig.
Ara us vinc per parlar-vos que, a partit d'ara, el blog tindrà un plantejament totalment diferent. La rutina canviarà i ja no escriuré resums de les carreres i informació per on poder veure les carreres; sinó que es convertirà en un blog de pura opinió, en el qual veurem com s'han guanyat les carreres. Així que els articles s'anomenaran: "Com s'ha guanyat la Paris-Niça (per exemple)?", així tindrà un component de subjectivitat que estaré encantat de posar-los, així que sense més preludis el següent article que tindreu serà precisament "Com s'ha guanyat la Paris-Niça?" per posar-vos al dia de quines han estat les claus per a guanyar la ronda francesa que s'ha acabat avui mateix amb victòria de Sebastián Henao.
Ara mateix publicaré l'article.
Ara us vinc per parlar-vos que, a partit d'ara, el blog tindrà un plantejament totalment diferent. La rutina canviarà i ja no escriuré resums de les carreres i informació per on poder veure les carreres; sinó que es convertirà en un blog de pura opinió, en el qual veurem com s'han guanyat les carreres. Així que els articles s'anomenaran: "Com s'ha guanyat la Paris-Niça (per exemple)?", així tindrà un component de subjectivitat que estaré encantat de posar-los, així que sense més preludis el següent article que tindreu serà precisament "Com s'ha guanyat la Paris-Niça?" per posar-vos al dia de quines han estat les claus per a guanyar la ronda francesa que s'ha acabat avui mateix amb victòria de Sebastián Henao.
Ara mateix publicaré l'article.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)